Com cada any, aquest 23 d'abril, es celebra el dia de Sant Jordi, una data súper important a Catalunya, i en altres comunitats autònomes, en què concretament a Barcelona es viu d'una manera súper especial.

Els carrers s'omplen de colors i vida, ja que cada 23 d'abril, tothom surt a passejar pels carrers de Barcelona, ​​per comprar les roses o els llibres, que posteriorment regalarà als seus éssers estimats, com a mostra d'afecte.

Si bé la tradició marcava que les dones rebien una rosa, i els homes un llibre, som dels que pensem que això està passat de moda, i que cada persona ha de rebre allò que més il·lusió li faci, o fins i tot: per què no les dues coses?

Quin és l'origen d'aquesta celebració?

Aquesta celebració tan especial i estimada per tots els catalans i residents de la comunitat, ens trasllada fins a un petit poble de la província de Tarragona (Montblanc), que vivia ens atemorit per la presència d'un malvat drac, que atacava el poble i als seus habitants llevat, que se li fes una ofrena cada dia.

Per evitar aquests temuts atacs, cada dia una persona de el poble era seleccionada de manera aleatòria per a ser lliurada com a ofrena. Un dia després de finalitzar el sorteig, la persona escollida va ser la princesa, que va ser lliurada al drac. No obstant això, i per a sorpresa de tots, quan estava a punt de ser devorada, va aparèixer Sant Jordi, un audaç cavaller que no va dubtar ni un segon a enfrontar-se a el drac, amb una gran valentia. Sant Jordi va vèncer a el drac, clavant-li la seva espasa al cor, i rescatant així a la bella princesa. Però, on apareix la famosa rosa? Doncs bé, la llegenda continua dient que de la sang que va fluir de cor del drac, va néixer un roser de roses vermelles, de les quals el cavaller va tallar la més bonica, i la va regalar a la princesa. D'aquí la tradició de regalar una rosa vermella a les dones.

La tradició de el llibre va venir després, i encara que el seu origen no està clar de el tot, la creença popular diu que la princesa estava tan agraïda, que va començar a escriure poemes sobre la gesta, que posteriorment va regalar al cavaller com a mostra de la seva enorme gratitud.